A Europa es parlen més de 200 llengües indígenes, el 94% pertanyents a la família indoeuropea, amb tres grans branques que superen els 200 milions de parlants cadascuna: les llengües eslaves, germàniques i romàniques. El rus, alemany, francès, italià i anglès són les cinc llengües amb més de 50 milions de parlants natius, mentre que el basc és una llengua aïllada sense parentiu conegut amb cap altra llengua, i zones frontereres com Alsàcia, el Tirol o Bèlgica són multilingües per història. Les llengües celtes, bàltiques, hel·lèniques, ugrofineses com l´hongarès i el finès, i llengües minoritàries com el català, gallec o bretó completen el mosaic lingüístic europeu. Aquest mapa de Risk divideix el continent per famílies i subfamílies lingüístiques, on les fronteres de la llengua marquen territoris cohesius: qui controli l´Europa germànica (nord i centre), la llatina-romànica (sud i oest) o l´eslava (est) tindrà blocs compactes per avançar. Les zones de transició com els Balcans, Europa central i les regions bàltiques són camps de batalla lingüística on se superposen influències, i controlar aquestes àrees et dona accés a múltiples fronts.